Davant del greu problema que representa la sequera que assota el poble, hi ha dues maneres de combatre-la: una de conservadora, resant a la Verge perquè faci un miracle; l’altra de progressista, estudiant la canalització d’unes aigües subterrànies. La nostra adaptació representa aquest conflicte entre tradició i modernitat a través de cinc personatges: el Sr. Verges, el mestre del poble; el propietari rural Pere Amat; la seva esposa Juliana; la seva filla Cecília, estudiant de magisteri; i el rector mossèn Gregori.

​

​

Fem un repàs de l’obra centrant l’atenció en els aspectes més importants de la vida de la Colometa: l’amor, el valor de tirar endavant una família i uns fills, el futur i la necessitat de sobreviure i mirar de trobar la felicitat. Ella conjuntament amb el Quimet i l’Antoni, l’adroguer, són els protagonistes de la nostra adaptació

Espectacle d’Humor inspirat en l’obra de Cervantes

Un espectacle delirant on els protagonistes d’aquesta novel·la universal atraparan els espectadors amb els seus despropòsits. Amistat i llibertat, una pacifista mofa amb l’objectiu d’instruir en la lluita pel que es vol sense por a ser diferents. Una proposta d’humor i multidisciplinària que pren l’obra del Quixot com a punt de partida per explicar la relació entre dos amics incondicionals, que malgrat les seves diferències, transiten pel món vivint plegats aventures tan esbojarrades com sigui possible.

Entreu i gaudiu del món que ens va obsequiar aquest meravellós i deliciós boig al que, finalment, tothom va donarla raó.

Som en un espai inconcret: als llimbs, al capdamunt del cim del Caos. Al llindar entre la poesia i la no poesia. I aquí, en aquest simbòlic penyasegat s’ha d’assistir a un recital en honor del professor Ferrater.

Només hi ha dos convidats. Un home que espera i una dona que arriba.

Entre tots dos es teixeixen una darrera l’altra les paraules dels nostres poetes i també anem descobrint, poc a poc, la història que els lliga i per què són aquí…

Repàs dramatitzat de l’antologia de poesia catalana amb textos de: Verdager, Brossa, Maragall, Ferrater, J.V. Foix i molts més.

Una dona que escriu darrere del pseudònim d’un home?  Una terratinent que escriu de les vides i misèries de la pagesia? Una urbanita que relata la vida del medi rural? Una dona pràcticament sense estudis i amb capacitat d’escriure al nivell dels grans escriptors modernistes? Llegir a Víctor Català (Caterina Albert) és entrar en un món de paradoxes literàries i biogràfiques. En aquest sentit, es desenvolupa la dramatúrgia proposada, adaptant alguns drames rurals des d’un punt de vista artístic, respectant el ric llenguatge de l’autora sense renunciar a apropar-lo a l’espectador. Víctor Català es mira el món rural com un antropòleg, com un naturalista. Seguim els seus passos aturant-nos de tant en tant per observar  l’observadora i les seves circumstàncies.

Una trobada entre un escriptor nascut en un poble i una periodista nascuda en una ciutat serveix de fil conductor per reflexionar sobre la manera que té el primer d’observar la realitat. Un barril de sabó moll, Paraules des d’un oliver, Informe provisional sobre la correguda d’Elies, Futbol de Ribera i L’assassinat de Roger Ackroyd són els contes de Jesús Moncada que aquest espectacle presenta en forma de diàleg entre els dos protagonistes.

​

​

Assajar “La Celestina”, és parlar dels sentiments eterns de la humanitat. No és l’amor un dels motors del món? La discussió per a la posada en escena d’un clàssic de la literatura castellana porta a plantejar-se molts aspectes de l’obra als actors/personatges. Seguirem la història central de Calixto i Melibea, amb la Celestina intentant apropar els amants sense oblidar-se dels seus interessos. Què volia dir l’autor? És una comèdia amb un final tràgic? És un drama vestit de comèdia? Intentarem arribar al fons dels personatges sense oblidar que són persones les que diuen les paraules immortals d’un escrit immortal.

En aquest espectacle es planteja identificar les causes de la bogeria. Daniel Serrallonga és l’objecte d’estudi i els seus “amics”, els companys en aquest viatge cap una ment malalta. O l’han convertit en malalt? Potser realment en Daniel no és boig, potser,simplement, és diferent i som nosaltres qui el fem boig. Així doncs, arribem a la pregunta clau: qui son els bojos? I encara més important on son?

Aquesta novel·la, breu i ben aconseguida, es basa en un fet real que l’autor va conèixer de prop: la mort d’un seu client. Aquest fet inicia una dramatúrgia basada en els aspectes més importants de la novel.la on es trobaran els grans temes d’Oller i la força de la seva escriptura. Tot plegat és una reflexió de Narcís Oller sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols constantment: l’herència genètica i el medi ambient, l’idealisme i el materialisme, l’esperit i el raciocini…

Pere Calders anava al cinema. Quan la família marxava per estiuejar i ell restava tot sol a Barcelona, en sortir de la feina sovint passava la tarda en un o altre cinema de prop de casa seva. Amb el seu humor envejable, trobava gust a qualsevol pel·lícula, bona o dolenta, i s’enriolava amb els films de gènere que – de tan   exagerats– esdevenien una paròdia de sí mateixos.

Aquesta mirada humorística damunt la realitat i aquesta voluntat de parodiar els vicis de la quotidianitat –una forma de crítica amable però esmolada– també són presents a bona part de la producció narrativa de Pere Calders. A la nostra tria per a la creació de “La cua del Paradís” ens hem centrat en els seus contes més directes, obertament còmics, protagonitzats per personatges ben reconeixibles. Hem escollit textos senzills i alhora punyents, semblants a les vinyetes que l’autor signava com a Kalders, i hem alternat alguns dels seus relats més emblemàtics amb altres de no tan coneguts.

L’espectador hi trobarà, entre altres, relats procedents de:

*De teves a meves (“Cicle de terror”, “Judici precipitat”); Invasió subtil (“L’exprés”, “Vent gris”, “No se sap mai”, etc.); Tot s’aprofita (“Via morta”, “Temps difícils”, “Cibernètica”, etc.); L’honor a la deriva (“Mosques a millor vida”, “L’antiga saviesa”, etc.); Contes diversos (“Un gos és com un rei”); Un estrany al jardí (“Petits conflictes de carrer”); Cròniques de la veritat oculta (“L’arbre domèstic”)

(Espectacle en castellà)

La història i les aventures del Lazarillo són el que avui diríem una road movie, un camí de l’heroi, un tour de force… I és això i molt més! Dos actors que interpreten personatges, que intercanvien identitats, que expliquen com s’explicava a les places dels pobles de l’Espanya de mitjans dels segle XVI. Una obra pensada per a l’oralitat que portem a escena a la manera dels “Blues Brothers”, els “pícaros” del segle XX.

Un clàssic del teatre espanyol amb una temàtica molt vigent. Parteix d’una selecció d’escenes de l’obra de Miguel Mihura que ens permeten explicar la peripècia del seu protagonista, Dionisio, en un petit hotel de províncies en la seva darrera nit de solteria.

Per explicar-la hi apareixen una tria dels personatges més importants de l’obra segons el director Frederic Roda: Paula i Bubby, en primer lloc, Don Sacaramento, en segon lloc, i una breu aparició de Don Rosario.

Dues actrius, quatre contes, quatre formes de fer teatre. La inquietud s’endinsa en l’univers de Cristina Fernández Cubes per crear una atmosfera de misteri i terror a través de la paraula i la imatge. L’escenari és un llindar, una realitat física que s’esquerda per deixar-nos veure el que hi ha a l’altre costat: els orígens de la por.

La dramatúrgia ha tingut presents els contes següents: Mi hermana Elba, Los altillos del Brumal, Lúnula y Violeta, La noche de Jezabel.

La protagonista, Andrea, arriba a Barcelona sense gairebé res i en marxa després de passar una experiència vital plena de contrastos, llums i ombres.

La nostra proposta es basa en una dramatúrgia essencialista que posa de manifest la relació entre Andrea i els personatges que l’envolten amb el suport d’una acurada ambientació sonora.

Antonio i Manuel són poetes, són dramaturgs, són germans. Tots dos tenen grans records de la seva infantesa i estimen la seva pàtria.

Un és viu, l’altre és mort. Un va haver d’emigrar per les seves idees i l’altre viu encara a l’Espanya franquista.

La nit de l’estrena de l’última obra que van escriure plegats Manuel invoca Antonio.

Remordiments. Perdó. Junts reviuran la seva poesia, la seva vida i també, les dues

Espanyes que conviuen a la pell de brau.

(Versió 2)

(Espectacle en castellà)

Un actor i una actriu que fan el rol de pallasso i trapezista respectivament han estat seleccionats per fer una prova en un nou espectacle: El circo de las palabras. Se’ls demana que facin malabars amb les paraules i ho fan utilitzant la poesia. L’espectacle va més enllà d’un simple recital de poesia.

POEMES DE L’ESPECTACLE: “Canción de otoño en primavera” de Rubén Darío,“Fue una clara tarde, triste y soñolienta” d’Antonio Machado,”Soledad” de Juan Ramón Jiménez,”Para vivir no quiero” de Pedro Salinas,”Más allà” de Jorge Guillén,”Romance del Duero” de Gerardo Diego,”Ciudad sin sueño (Nocturno de Brooklyn Bridge)” de Federico García  Lorca,”Insomnio” de Dámaso Alonso,”Se querían” de Vicente Aleixandre,”Si mi voz muriera en tierra” de Rafael Alberti,”Donde habite el olvido” de Luis Cernuda,”En el principio” de Blas de Otero,”Elegía” de Miguel Hernández,”Para que yo me llame Ángel González“d’Ángel González, i “Si no creamos un objeto metálico” de José Ángel Valente.

Per fer de la sessió una festa de la paraula poètica, us animem que si algun dels vostres alumnes escriu poesia, ens la feu arribar i els nostres actors la recitaran en el moment del col·loqui.

La dramatúrgia d’aquest clàssic de la literatura medieval catalana, parteix de la selecció de capítols feta pel Departament d’Educació de la Generalitat. Per tal de donar-li un cos dramàtic, el text es centra en tres personatges: Tirant, Carmesina i Plaerdamavida.

És al voltant d’ells que es teixeix una acció que ens portarà a acompanyar al cavaller Tirant en les seves aventures per tal d’aconseguir reputació com a guerrer i l’amor de la seva estimada, la princesa Carmesina.

En aquest camí juguen un paper important tota una sèrie de personatges que facilitaren o entorpiren les aspiracions de l’heroi.

Esment especial mereix la feina d’alcavoteria de la desvergonyida minyona, Plaerdamavida, que farà tot el possible per unir els dos enamorats.

Aquesta obra de plenitud de Buero Vallejo, ens fa reflexionar sobre la presó física i la presó mental. Tot i que hi trobem un protagonista, Tomàs, l’obra té un tractament coral forçat per l’espai en què han de conviure amb ell, una cel·la, quatre presoners més. El descobriment de la realitat que rodeja Tomàs i que té subvertida per causa del que avui en diríem estrès posttraumàtic, el supera i el fa vorejar la bogeria.

L’any 1991 Montserrat Roig ens va deixar. Per aquesta raó, volem retre-li aquest sentit homenatge portant en escena aquesta obra. Està basada en un recull d’articles que va escriure a la seva columna diària al diari “Avui”; fins pocs dies abans de la seva mort. Són un retrat de l’ésser humà exposat amb tendresa i que deixa la reflexió oberta a l’espectador, alhora que ofereix una oportunitat excepcional per a donar-la a conèixer a les noves generacions de joves que de ben segur s’hi han de sentir molt propers. El muntatge compta amb la col·laboració d’un músic que toca la guitarra acústica.

L’adaptació es centra en tres personatges de rellevant importància dins la novel·la:Apolodoro, el pare d’Apolodoro, Don Avito y el savi Don Fulgencio Entrambosmares. El caràcter simbòlic de la tria rau en el fet de deixar de banda tota presència femenina de carn i ossos, ja que sí que és present una bona estona un maniquí, representatiu de la mare d’Apolodoro, i símbol de la dona com a objecte en la novel·la d’Unamuno.

​

Aquest espectacle es presenta en forma de flaix-bac. La Primera escena del llibre és la darrera de la novel·la, on veiem a Apolodoro a punt de suïcidar-se. A partir d’aquí, es fa un repàs de les escenes vitals del personatge, des que és petit, fins a la seva fi.

Unamuno defineix l’amor com a essencial per a l’educació, i entén per amor una forma de relació en la qual un dels principals eixos és l’empatia amb l’altre. Parteix de la revisió del concepte clàssic d’amor i la re defineix en un concepte intel·lectual (però també emotiu) de pedagogia, com queda ben clar en l’adaptació. L’Amor com a sinònim de respecte pels drets humans, amor sinònim d’empatia, amor sinònim de reconeixement de la ignorància, amor sinònim de pedagogia.

La proposta dramatitzada de la novel·la de Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines parteix d’una conversa que manté el capellà Joan Mayol amb l’aristòcrata il·lustrat Toni de Bearn. Aquesta conversa ens va descobrint el pensament del protagonista i la relació que té amb la seva dona Maria Antònia i la seva neboda na Xima. Com diu Joan Mayol “ès el retrat d’un home extraordinari, un ésser raonable, escèptic, abúlic i indiferent que semblava tenir, Déu em perdoni, quelcom de bruixot”.

El árbol de la ciencia ens permet crear una adaptació a l’escena teatral amb la presència de diàlegs brillants i amb el rerefons de l’Espanya del final del segle XIX, el segle de l’explosió científica. Hi apareixen els grans temes intel·lectuals del moment: la ciència, la filosofia i algunes pinzellades religioses. L’intercanvi dialèctic entre Andrés Hurtado i el Doctor Iturrioz centra l’acció dramàtica de l’obra, on l’aparició dels altres personatges, dóna nous motius de reflexió als personatges centrals. És una autèntica delícia sentir avui una discussió tan rica i lúcida amb l’ús (i no l’abús) de la paraula intel·ligent.

La nostra adaptació parteix d’un assaig de l’obra per part de la companyia que l’ha de representar.

La protagonista és la Caterina. Al seu voltant giren el seu pare Libori, el seu pretendent Claudi i el comerciant banyulenc Monsieur Bernat, que manté el seu accent rossellonès.

En ser una obra en vers, hem sigut curosos amb el tractament d’aquest, treballant la seva sonoritat, que és un dels motius pels quals el seu autor ha arribat a ser tan popular.

Aquest curs tornem a proposar-vos aquesta escenificació de la poesia castellana que ha estat molt valorada per totes les enquestes que hem rebut. Per als que no la coneixeu, té com a objectiu substituir la clàssica presentació de la poesia en forma de recital per una obra dramàtica  on es van incorporant, a traves d’un fil conductor, les diferents poesies.

La història es basa en una trobada que fan en dos dies consecutius en una biblioteca que està a punt de tancar les portes, dos dels seus treballadors: una bibliotecària i un guàrdia de seguretat. La seva història corre en paral·lel a la poesia, que inclou des d’El libro del buen amor fins als poetes del segle XX.

Aquesta obra ambientada en un poble d’Andalusia a principis del segle XX, és un drama rural femení. Durant el desenvolupament de la trama, es posa de manifest la manera de viure en les regions rurals de l’època. En aquest marc, el que més importa és la imatge de portes en fora de les cases. Els conflictes apareixen per l’enfrontament ultratradicionalista d’una mare, Bernarda, amb les seves filles després de la mort del pare.

La nostra proposta dramàtica parteix dels  personatges de Bernarda, com a eix central. La Poncia, la criada, que és l’única persona  que la rodeja amb capacitat i posició suficient com per a enfrontar-s’hi i dir-li les coses pel seu nom i l’Adela, la filla menor de la Bernarda Alba, com a representant del conflicte familiar.

La història de la barcelonina Laura a Comarquinal, una capital de comarca imaginària, o no tant, és la història de la il·lusió i l’emoció d’una dona per una vida nova i de la progressiva destrucció de les esperances sota la hipòcrita i encarcarada societat comarcal de principi del segle XX.

En la nostra proposta dramatúrgica, són presents els temes essencials de l’obra, com són la supeditació de la dona a l’home, o la contraposició de dues dones tan diferents com ho són la Laura i la Teresa, en un món d’homes. Tot això portarà a una solució trencadora i polèmica tant per a la societat representada en la novel·la com per a la contemporània de l’autor.

Volum de relats breus d’Ana María Matute, publicat per primera vegada el 1956, és un meravellós conjunt d’estampes poètiques que retraten la infància dramàtica dels nens que van créixer a l’Espanya rural de la postguerra.

Amb aquesta adaptació teatral penatrarem en aquest món obscur, dolorós i tot i així ple de somnis, encarnant als nens que sobrevivien a dures penes i que feien del joc el seu millor refugi.

L’espectacle capta i transmet de manera accessible la tendresa i la contundència, la ingenuïtat i la lucidesa del text original.

Autora: Ana María Matute
Dramaturgia i direcció: Ruth Vilar
Actors: Salva Artesero i Ruth Vilar
Música original: Manuel Sánchez Riera
Investigació i documentació: Joan Corderas i Plans
Fotografies: Jordi R. Renom
Il·luminació: Rocio Arjona Gallardo / Noel Jimenez
Escenografia i vestuari: Cos de Lletra

Un espectacle de la companyia Cos de Lletra distribuït per la companyia Teatre de Ponent pel projecte Teatre i Literatura.

(Espectacle en castellà)

El viatge esperpèntic d’en Max Estrella pel Madrid de principis de segle XX és la presentació dels personatges de l’època portada a l’extrem  per Ramón del Valle-Inclán. Són aquestes hores de travessia comparables al viatge d’un dia de l’ Ulisses de James Joyce? Segurament, no. Però Max Estrella no deixa de ser un Leopold Bloom de l’Espanya dels anys XX. Acompanyem-lo en aquest camí de descoberta i de bogeria.

(Espectacle en català)

Us proposem un viatge per l’imaginari i la paraula de Rodoreda de la mà de dues dones de l’obra de Mirall Trencat. Teresa Goday, una filla de peixatera esdevinguda senyora de l’alta societat Barcelonina, i l’Armanda, una entre moltes de les minyones del servei de la torre amb arbres i flors del barri de Sant Gervasi de Barcelona. Ambdues dones s’emmirallen en el trencadís de les seves realitats, l’una obre una casa i l’altra la tanca i viuen els amors, els enganys, i els secrets inconfessables.

Ens proposem fer una aproximació  a 4 de les novel·les exemplars de Miguel de Cervantes: “Rinconete y Cortadillo” “El licenciado Vidriera” “La ilustre fregona” “El casamiento engañoso”.

Comencem  amb una breu introducció a partir del pròleg del propi autor. A continuació iniciem un recorregut guiat per dos “pícaros” que ens donen a conèixer personatges i situacions que són un retrat de l’Espanya de finals del segle XVI i principis del XVII utilitzant formes narratives i dialogades en la composició de l’estructura dramàtica de l’obra.

(Versió 1)

Un actor i una actriu que interpreten un pallasso i uns trapezista, respectivament, han estat seleccionats per a fer una prova en un nou espectacle que porta per títol El circo de las palabras. Se’ls demana que facin malabars amb les paraules i ho fan utilitzant la poesia. L’espectacle va més enllà d’un simple recital de poesia.

La dramatúrgia  que us proposem ha tingut  presents les poesies següents:

"La poesía es un arma cargada de futuro", de Gabriel Celaya; "Si yo por ti he creado un mundo para ti", de Juan Ramon Jiménez; "El alma tenías", de Pedro Salinas; "Canción de otoño en primavera", de Rubén Darío; "Se querían", de Vicente Alexandre; "Proverbios y cantares", (fragmento) de Antonio Machado; "Yo quiero ser llorando el hortelano", de Miguel Hernández; "Ciudad sin sueño", de Federico Garcia Lorca; "Madrid es una ciudad de más de un millón de almas", de Dámaso Alonso; "Más allá", de Jorge Guillen; "Si mi voz muriera en tierra", de Rafael Alberti; "Río Duero, río Duero", de Gerardo Diego; "En el principio", de José María Valverde; "Me queda la palabra", de Blas de Otero.

(Espectacle en català)

Manelic encarna l’home simple, que casat amb Marta, es rebel· la contra el poder de Sebastià, el terratinent, i acaba per matar-lo i retorna a la muntanya, lluny de l’engany i la traïció. Marta és un personatge típic de Guimerà, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic.

La dramatúrgia que proposem per aquesta obra tracta de mostrar els conflictes entre els tres personatges principals: Manelic, Sebastià i Marta.

Els espectadors hi participen en la mesura que dos dels personatges (Manelic i Marta) s’adrecen directament a ells per explicar-los les il·lusions i decepcions, sempre utilitzant el text guimeranià.

AQUEST CURS MANTINDREM L’ESPECTACLE PER A L’ALUMNAT DE 4t ESO

L’adaptació se centra en l’atracció que existeix entre Manolo, més conegut com a Pijoaparte, immigrant sense consciència de classe ni ideologia, i Teresa Serrat, que pertany a la burgesia catalana i que vol donar sentit a la seva vida frívola alineant-se a les causes de la lluita obrera. L’espectacle ha seleccionat alguns dels fragments del llibre on queda palesa la relació d’aquests dos móns i la dificultat per trobar-se i reconciliar-se tant en el sentit personal com social.